Hem viscut immersos a l'època daurada de la teleformació. Ens ha donat temps de viure diverses evolucions i reinvencions de la formació digital.
Però és just ara quan el assumpte es posa interessant. La maduració de la era post PC, juntament amb l'adveniment de diverses tecnologies veritablement disruptives, obre la porta a la incorporació de sectors de població fins ara oblidats i la utilització de metodologies allunyades de leducació.
Fins ara l'ensenyament 2.0 s'ha fet càrrec d'una franja molt específica de la societat. Una franja composta per persones joves, però amb un mínim d'edat, que busquen millorar-ne el currículum, incrementar-ne l'ocupabilitat o assolir un perfeccionament professional. És a dir, s'han estat oblidant nínxols sencers de ciutadans i ciutadanes que ara tenen als smartphones i tauletes ia les seves apps de micromissatgeria entorns educatius empàtics, més flexibles, dinàmics i lúdics.
Ens atrevim a predir que els propers 36 mesos veurem la incorporació de franges de la piràmide de població diferents de les habituals amb metodologies molt progressistes. Posem-ne alguns exemples:
- Immigrants digitals i el seu coneixement ocult: Els amigables entorns de treball que ofereixen els dispositius mòbils amb un sistema operatiu simplificat han permès que immigrants digitals més grans de 50 anys tinguin accés a continguts d'una manera fàcil i senzilla. Aquesta forquilla d'edat, amb inquietuds molt concretes en salut, benestar i cultura general, ha estat històricament un nínxol oblidat per la teleformació. Mitjançant els agents socials vinculats a aquests sectors és raonable entendre i contestar aquesta necessitat. Però les tauletes també poden constituir un canal bidireccional perquè la seva saviesa no caigui en l'oblit. Hi ha autèntiques eines d'autor (Medium, Vine, Snatchap, etc.) perquè ells/es bolquin les seves experiències personals i professionals, oferint una finestra intergeneracional única.
- La bretxa analògica i els més petits: S'ha debatut molt sobre els inconvenients pedagògics de l'accés dels menors de cinc anys als dispositius mòbils. Cal deixar aquesta polèmica de banda i assumir la realitat. Aquestes són les primeres generacions touch i ja no hi ha marxa enrere. Hem de passar a l'ofensiva amb continguts, metodologies i entorns adequats basats en la manera d'entendre l'oci i el consum. Per això, s'han d'incloure elements analògics que minorin l'atenció i l'interès que hi desperten els aparells electrònics i, òbviament, en una solució gamificada, com ja fan productes com OSME.
- La tecnologia immersiva i mantenir el focus: L'increïble hype que estan generant els entorns de realitat augmentada i virtual té una aplicació directa per crear sistemes d'aïllament i concentració específics que permetin assolir realment un mindfulness de lalumnat quan sestà formant. Preveiem l'arribada de cursos d'idiomes, sociosanitaris, superació de fòbies i RRHH on els participants puguin augmentar el seu rendiment en evitar distraccions incloent-hi ulleres VR material pedagògic.
- Micromissatgeria: Quan els WhatsApps i els Telegrams ja són part del nostre entorn social és moment d'usar-los com a vehicle de tracció i de transmissió de continguts educatius. Com a solucions de baixa tecnologia per a aquella part de la població que no té ordinador i que se sent còmode usant aquests sistemes, els continguts i plataformes d'e-Learning han de mutar, usant les millores que estan incloent aquests serveis com el enviament d'adjunts, Bots, canals propis, etc. Generar cursos exclusivament en aquestes apps és el desafiament real per al 2016 de les consultores i editorials.
- Full availability: Amb l'arribada dels rellotges intel·ligents, vinguts del món de la quantificació esportiva, s'ha obert una finestra més àmplia a la formació. Una finestra basada en micropíndoles visualitzades des del mòbil i que porta un pas més endavant Mobile Learning. Vaticinem la integració del smartwatch a les AAFF com un sistema de notificacions avançant per lluitar contra l'abandó, però també com a generador de comunitat i comunicació alumnat/tutorització, creant un sistema altament productiu en augmentar la disponibilitat i portabilitat de les eines pedagògiques
