Tots els àmbits compten amb «gurus» que omplen titulars de diaris i capçaleres de telenotícies amb prediccions de quina serà la propera revolució en la seva matèria, però el sector tecnològic és especialment susceptible a aquest fenomen. La infoxicació que tots aquests supòsits/es experts/es generen omple les nostres converses de conceptes impossibles (sempre en anglès) i idees quimèriques. La crisi ha provocat que actualment els seus pronòstics gairebé sempre es refereixin als «jaciments de feina».
Un exemple clar d'aquests vaticinis erronis és el Big Data. Una cerca conscienciosa de les vacants relacionades amb el Big Data ens dóna la trista xifra de 86 ofertes de treball, gairebé totes concentrades a Madrid i Barcelona, mentre que trobem 1.200 ofertes per a cambrer/a a la mateixa plataforma (tot i que no és el canal habitual per cobrir llocs en hostaleria).
Aquesta eina danàlisi destratègies matemàtiques avançades està començant a arribar a les empreses de certa grandària, però encara es troba molt allunyada de Pimes i no diguem del ciutadà mitjà. No podem negar els èxits que està aconseguint avui dia en medicina, banca, gestió de recursos públics o lluita contra la contaminació, beneficiant a tots i totes. Però també és cert que crea molt poca feina i que la que crea és altament qualificat.
El Big Data és el futur, però no el present. Encara falta molt perquè la màquina del Big Data s'ajusti, s'engreixi, s'expandeixi i sigui econòmicament viable.
Mentrestant, hem d'innovar des d'una perspectiva més pràctica, per exemple mitjançant la Monitorització Industrial, solucionant realitats concretes i específiques de la societat i de les empreses que generen ocupació. Segurament en la propera dècada es generalitzarà el maneig del Big Data i del Data Warehouse, però avançar-se a això és vendre fum.
