Todos los ámbitos cuentan con “gurús” que llenan titulares de periódicos y cabeceras de telediarios con predicciones de cuál será la próxima revolución en su materia, pero el sector tecnológico es especialmente susceptible a este fenómeno. La infoxicación que todos esos supuestos/as expertos/as generan llena nuestras conversaciones de conceptos imposibles (siempre en inglés) e ideas quiméricas. La crisis ha provocado que en la actualidad sus pronósticos casi siempre se refieran a los “yacimientos de empleo”.
Un exemple clar d'aquests vaticinis erronis és el Big Data. Una cerca conscienciosa de les vacants relacionades amb el Big Data ens dóna la trista xifra de 86 ofertes de treball, gairebé totes concentrades a Madrid i Barcelona, mentre que trobem 1.200 ofertes per a cambrer/a a la mateixa plataforma (tot i que no és el canal habitual per cobrir llocs en hostaleria).
Aquesta eina danàlisi destratègies matemàtiques avançades està començant a arribar a les empreses de certa grandària, però encara es troba molt allunyada de Pimes i no diguem del ciutadà mitjà. No podem negar els èxits que està aconseguint avui dia en medicina, banca, gestió de recursos públics o lluita contra la contaminació, beneficiant a tots i totes. Però també és cert que crea molt poca feina i que la que crea és altament qualificat.
El Big Data és el futur, però no el present. Encara falta molt perquè la màquina del Big Data s'ajusti, s'engreixi, s'expandeixi i sigui econòmicament viable.
Mentrestant, hem d'innovar des d'una perspectiva més pràctica, per exemple mitjançant la Monitorització Industrial, solucionant realitats concretes i específiques de la societat i de les empreses que generen ocupació. Segurament en la propera dècada es generalitzarà el maneig del Big Data i del Data Warehouse, però avançar-se a això és vendre fum.
