Pedagogia en segon pla, un error conceptual.

Tradicionalment, la pedagogia sempre ha estat vinculada als centres educatius i tan sols uns quants pioners van decidir anar més enllà d'aquestes quatre parets i introduir-la a l'àmbit empresarial. La pedagogia era present a l'empresa però els pedagogs estaven absents.

Pivotar el model.

Fa alguns anys enrere, les empreses desconeixien que el perfil més indicat per al disseny, impartició i avaluació de plans de formació i accions formatives era el del pedagog. El seu lloc de treball ha estat en la majoria de les ocasions pres per psicòlegs o perfils professionals molt similars a aquest. El fet de reivindicar-se ha estat una lluita constant dels pedagogs contra les institucions pertinents; però, d'on surt la vocació per ser pedagog a l'empresa?
Els treballadors han de formar-se durant la vida laboral per mantenir i millorar les seves qualificacions, ja que el fet d'exercir una tasca comporta el domini de certes tècniques específiques adaptades a aquest lloc de treball. El pedagog intervé en el disseny d'aquesta formació perquè sigui més atractiva, amena, visual i de qualitat, configurant-la per a aquesta vida activa i perquè siguin productius al lloc de treball; però també a nivell personal, amb el desenvolupament de valors i tècniques que siguin aplicables a la vida quotidiana. Tant en el desenvolupament professional com personal, és on intervé el pedagog, per la qual cosa fa que els treballadors de l'organització avancin a mesura que creix aquesta, incrementant capacitats i talents a través de l'aprenentatge i la formació dels treballadors.
Les persones veuen com a mesura que es formen, es van incrementant els recursos per fer front als problemes a nivell professional mitjançant el desenvolupament de múltiples competències. El fet que els treballadors siguin capaços de resoldre els problemes de forma autònoma és la principal carta del paper del pedagog a l'empresa i explicaria el fet que hi resulti fonamental. Aquest professional ajuda a desenvolupar el knowhow a les persones, a través de la capacitat personal.
La circumstància de trobar-nos immersos en una societat que avança a passos de gegant quant a allò tecnològic, marcarà el futur del futur i els canvis que siguin necessaris per sobreviure-hi i poder-se desenvolupar adequadament. El que sí que és innegable és que la tecnologia ja ocupa un paper central a les nostres vides.
El pedagog ha d'estar al corrent de totes les novetats que succeeixin quant a aquesta temàtica, per la qual cosa ha de ser un perfil de persona molt proactiva i amb resiliència als canvis; amb domini dels entorns com les Xarxes Socials ja que cada cop més l'ús del Social Media és necessari per connectar amb els usuaris per intercanviar opinions, establir relacions de participació i cooperació o de posicionar la nostra marca personal a Internet.
 
Renovar-se o morir. La premissa és clara i la realitat a poc a poc s'imposa, els pedagogs 2.0 són necessaris a la societat del coneixement en què la formació suposa un avantatge competitiu determinant. En altres paraules, la formació és creixement i desenvolupament. I aquesta va de la mà amb l'accés i la difusió de la informació a través dels nostres propis entorns virtuals.
Bibliografia
Sánchez Morales, P. (2014). El paper de la pedagogia en la formació empresarial.  Qüestions pedagògiques (23), 85-104.